Battle Creek_2 . The beginning

1er dia: Escric després del quart vol de competició perquè hem anat una mica liats.

Vam fer el primer vol ahir de matí, on vam tenir tres proves, dos dianes i un donut. El campionat es amb observadors i ens va tocar una dona d’Ohio molt simpática. La feina de l’observador es bàsicament anotar les distancies del testimoni a la meta que t’has marcat per fer i “xivar-se” de qualsevol infracció. Amb l’equip de rescat ( Lenka i les xiquetes) va l’observador i un ajudant que, afotunadament es militar, està en forma i ens ve molt be per a les cosetes que passen per açí ( com rescatar un dels testimonis que s’havia quedat dalt d’un arbre ).

Per la vesprada el vol es va anular perquè les condicions de la meteo no eren molt bones.

El segon vol de competició va estar marcat per la gasolina de la furgoneta. M’explique: resulta que se’ns va oblidar omplir el dipòsit i anant cap al lloc de despegue s’encen la llumeneta de reserva…El vol era obligatoriament solitari ( pilot sense navegant), es a dir, Insa no podía pujar però, l’obervadora sí. Així que, com havíem de passar per combustible i, amb ella no ho podíen fer ( l’observador ha de tenir el globo sempre a la vista) vam decidir que volara. Quin va ser el problema? el gas!! Després d’un vol de més de 2 hores, amb quatre proves i vents molt fluixets no em quedaba gas per aterrar, així que vam tornar a la superficie amb mes força de l’habitual ( imagineu-vos la cara de l’observadora quan em veu agafar els instruments i dir-li “ here we go!” patapum!!. Vam tardar 1 horeta i mitja en treure el globo del camp de panís. La foto es la careta després de la panxà. Torne a dir, que el “Rambo” que tenim d’ajudant ens està fent un paperasso.

Per si no havia estat mogut el matí, quan acabem de dinar trobem a faltar un walki, recollons!! Altra vegada al camp de “los chicos del maíz” a vore si ens l’haviem deixat ( el vam trobar). Respecte al vol, no va anar tant malament com el primer, ara, les possibles sensacions positives que tenia es van quedar al panís.

Per la vesprada vam fer el tercer vol amb dos proves, una meta declarada del pilot abans del despegue i un “pastís” ( una prova que consisteix en volar per dins d’una tarta de tres pisos quan més “menges” més puntues. Respecte a la meta no ens va anar malament però, es podría dir que no ens vam “empaxar” de pastís J

Avui pel matí hem fet el quart vol, eren tres proves i el resultat havia de ser molt bo perquè ens donaven la possibilitat de triar les dos ultimes dianes entre totes les possibles. Es a dir, si veies que no anaves a fer un molt bon resutalt era millor esperar i nova oportunitat .Així que el llançament de testimoni era de capital importancia. Hem passat molt be per les tres però, en un parell no estem molt fins amb el llançament( vos assegure que no es gens fácil llançar un bolseta amb una tira de dos metres des de 20 metres d’altura a menys d’un metre de la diana). Ara, les sensacions coninuen millorant!

A més, avui hem tingut companyia a la cistella perquè Zuzi m’ha dit que volia volar ( si dura un poc més el vol se’ns dorm als peus).

Ale va, ja vos conte com continuem!