Battle Creek_4. The End.

Dobry den!

Hem acabat!! I ho resalte perquè com ja vos vaig dir estaba resultant una mica accidentat el campionat.

Ahir pel matí vam fer un vol, que per circunstàncies de consum de gas vaig fer sol. Hi havien quatre proves, tres dianes i una área máxima. El vol va ser amb molt de vent i les dianes no eren molt lluny una de l’altra, per tant requería maniobres de pujada i baixada bastant ràpides, cosa que no em venia massa be. Així i tot, vam lluitar la prova i aconseguirem un bon resultat a la segona diana.

Després de la tercera prova ja anava buscant lloc per aterrar. Finalment em vaig quedar sense gas i vaig anar a parar en mig d’un bosc però no a un clar si no damunt dels arbres…Crec que millor contar-ho amb una cervessa, o dos J. Afortunadament vaig poder baixar el globo, i, amb l’ajuda de l’equip de l’Uwe Schneider i el Nick Donner el vam recollir. A més un veí ens va ajudar amb un quad i ens va treure del mig dels arbres i ens portà el material a la carretera. Perfecte.

Per la vesprada, la cosa va ser més tranquila, hi van haver dos proves, en este cas dos metes del pilot. S’havien de declarar les coordenades de les metes abans d’eixir a volar, per tant la interpretació dels vents facilitats era fonamental. A la primera no vam entrar però, a la segona vam aconseguir per primera vegada que un testimoni llançat des de 600 metres d’altura entrara a l’àrea de medició!!!( 96,6 metres). I collons, estavem ben contents després del matinet que haviem tingut.

M’agradaria comentar-vos també els problemilles de comunicación que hem tingut. Resulta que no hi ha manera de carregar els walkis, així que depenem dels telèfons però, amb tant de bosc la cobertura es mínima…podeu imaginar-vos els rescats J. Hector a més no té ni telèfon amb Ricardo i el dia que més a tardat 15 minuts, un figura!

Aquest matí, era l’ultim vol, i l’expectació era máxima en l’equip com podeu vore en la foto.

El vol consistía en tres dianes, el vent a 100 metres era de 35 kmh però, a terra estava parat ( coses d’eolo). A la segona diana l’aproximació ha estat increíble ja que els globos es tiraven a la diana des de tots els llocs, evidentment els contactes son inevitables i hi ha pilots que són una miqueta “kamikazes”. Seguramnet hi ha penalitzacions per uns quants.El vol ens ha eixit redó, una llàstima que s’acabe el campionat ;-) Ara, sempre es agradable anar-se’n amb un bon sabor de boca i, desprès d’este vol el tenim.

Abans d’enviar els globos de tornada cap a casa hem anat a purgar les bombones amb nitrògen i d’ahí a la companyia de transport.

Encara no sabem com haurem quedat a la classificació (estem lluitant per quedar entre els 63 primers) ja vos conte demà.

Per cert, avui Zuzi fa tres anyets i com que demà no volarem li farem una festeta d’aniversari en unes bones cervesses amb els col·legues espanyols.

Ja vos conte com acabem,

Salut!!