BattleCreek_3. The middle

Buenaaas!

Ahir per la vesprada varem eixir tots de l’aerodrom de BattleCreek. L’observador que duiem era un anglés ben caxondo. El vent era una mica fort i el despegue va estar mogudet. Hi havien dues proves, una estrela ( una diana a 500 metres d’alçada) i una meta a un encreuament . Després del sabor de boca que se’ns va quedar pel matí, on després d’haver passat per sobre les dianes el llançament no havia sigut bo, necessitavem alguna alegria. Afortunadament la vam tenir i vam acabar el dia com l’Alcoyano, plens de moral. A més el Ricardo va guanyar una prova i el Carles va ser segon a l’altra.

Una de les parts fonamentasl per a l’èxit del vol es trovar un bon lloc per despegar i, tenint en compte que busquem els llocs en funció dels vents, tots solem anar a les mateixes zones. Una vegada el trobes s’ha de buscar al landowner per demanar-li permís, que l’observador s’anote la confirmació i despré sja pots entrar al camp i preparar el globo. A esta zona no hi ha molt de lloc per despegar i cada vegada que hem de fer-ho s’armen uns pitotes interessants. Aquest matí per exemple hem eixit en el tercer torn del camp.

El vol d’avui era solo flight i, si faltava alguna coseta com ja vos vaig contar la furgoneta del A-team va fins a dalt de trastos, i avui he tingut un accident d’eixos típics en mi. Resulta que a l’obrir la porta de darrere m’ha caigut una bombona damunt del peu… així que he volat soles i a la pata coixa.

Hi havien cinc proves, no sé encara els resultats de totes però la primera no ha anat malament ( el testimoni ha estat a punt de tornar-se a quedar en la corda però, un crit d’Insa des de baix ho ha evitat J ), de la segona millor passem, la tercera ho hem fet realment be, aconseguint 980 punts, i per a les dos últimes he fet el que Insa anomena un sa sar, es a dir, sacrifiques una per aconseguir una bona puntuació en l’altra ( a vorem…).

Com ahir, l’aterratge ha sigut de bac perquè anava sequet de gas… i a la pata coixa…

Esta vesprada el vol tenia dos proves i ha sigut complicat ja que les dos proves estaven molt prop una de l’altra i el nostre globo no es de competició ( els globos de competició poden pujar i baixar més ràpid) per tant hem hagut de conformar-se en fer-ho el millor posible dins de les nostres possibilitats.

A l’hora buscar per aterrar la zona era molt bonica però no hi havien camps ( plena de pantans, boscos) imagineu-vos el panorama, fent-se de nit i sense molt de gas. Afortunadament, sempre es troba un raconet, en este cas un jardilet entre unes casetes que la gent ens ha aplaudit quan hem tocat terra ( així que es quedem que la diana d’este vol ha sigut l’aterratge).

De moment anem la top 70 ( no es fàààààcil)

Ale, demà més i tal vegada millor!!