Cédez le passage

Bonjour de nou!



Ahir per la vesprada vam disfrutar d’un d’eixos ratets que mereixen la pena viure en aquestos campionats, quan al camp d'enlairament comú es posen tots els equips a unflar els globus… el soroll dels ventiladors i dels cremadors de més de 80 aeròstats es brutal! I quan comencen a elevar-se uns damunt dels altres…En fi, que no vaig poder evitar quedar-me un moment contemplant-ho una vegada m’havia elevat.



Respecte a les proves, com al primer vol: una malament i altra molt bé! I sobre la segona ve el títol de la crònica. Amb més de 80 globus per l’aire ens trobem al moment decisiu ( maniobra final a 100 metres de la diana) Ricardo i jo …en fí, no ho vaig poder evitar i sentint-ho molt li “vaig demanar pas” per clavar la diana!! Per acabar, afortunadament, la càrrega de gas va ser àgil i la vam poder fer ràpid ( als campionats el temps de descans ha de ser respectat perquè el desgast va notant-se).



Este matí el temps acompanyava per fer un vol espectacular, i el director no ens ha defraudat: hem acabat volant 2 hores i pujant a més de 2000 metres per fer la última prova ( quin fred!!!). I, en la línea dels vols anteriors, de les 4 proves dos molt bé i les altres una mica més fluixes ( haurem de començar a millorar).



I com que la primera ha estat molt bona, vos la conte: era una diana que tenia un àrea de mesurament de testimonis de 50 metres, però sols es medien els mateixos durant un temps determinat i si no arribaves en eixe termini l'única manera de què et mediren el teu era si aquest queia sobre la mateixa diana! Així que una vegada he aconseguit col·locar-me a prop he invocat Pau Gasol…i sí!! he aconseguit des d’una alçada d’uns 10 metres fer 78 cm!! Tot i això he quedat el 18!!! "Hay nivel" que diría l’Iván…

No res, a continuar! Esta vesprada sembla que es podrá volar de nou, així que ja vos contem demà!