MÉS DE BOCATA QUE DE DÒNUT

Bon jour des de les terres de l’Anjou!

Com ja apuntava el migdia de dijous, la vesprada es va quedar perfecta per a volar i així ho vam fer. Les proves eren dues dianes i com que bufava en una direcció bastant clara tots els competidors van buscar lloc d’eixida per la mateixa zona ( això vol dir que hi es monta un cacau que pa que…)

I en este punt, vos vull introduir el paper dels altres membres dels equips de competició que són els rescats. Tots els que heu vingut alguna volta a volar sabeu que són imprescindibles per tal d’ajudar a muntar i vindre a arreplegar el globus allà on haja aterrat. Doncs a la competició, a més han de suportar els inconvenients de les esperes, el ritme de dos vols, les cues per entrar als camps i la càrrega de gas, les “enflautaes” dels pilots i algún que altre canvi d’humor en funció de com haja eixit les proves… ara, compartir una setmana amb estos dos fenòmens, és un autèntic plaer!!

Enguany, a l’equip del South Pyrenees, a més dels clàssics com el Trejo, Toni, Rubén i Alberto tenim el plaer de comptar amb Yudai Fujita (tot un campió del món) a l’equip del Jordi. Yudai es un xic que sempre té un somriure i una resposta positiva a qualsevol de les qüestions que li plantegem, siguen de vents o estratègia. Ara bé, després de tres dies amb ell encara no hem aconseguit que ens diga un no com a resposta a un suggeriment ( i no sabem si es perquè som molt bons o perquè es un aikidoka i prefereix no discutir…) En fi, un tio fantàstic!!Respecte al vol de la vesprada, fabulós! Vam fer bona cosa de punts que sabem que són importants de cara a amortiguar el colp del vol que no ens isca tant bé.

I eixe vol va arribar ahir al matí… quin desastre!!! Hi havia quatre proves i una d’elles s’anomena “el dònut” i consisteix en vore qui es “menja” més tros ( fer la máxima distancia possible per dintre del mateix). Doncs sembla que estic a règim o que no sóc molt de la bollería perquè mira que he menjat poquet… en fi, que hem baixat a la classificació.

Per altra banda,  estem contents perquè tant Jordi com Ricardo han aconseguit guanyar cadascun una prova ( i no es gens fàcil…) i Iván encara està en la lluita per entrar al top ten!

Respecte a nosaltres,  quan vam començar els vaig comentar a Raül i a Quique que disposàvem d’un bonus de 5 “ desacatos”, doncs ja l’hem cobert… així que toca afinar!!

Hui més… i esperem que amb millors notícies.